Nomes es per desfogar-me, no cal llegir-ho :S

Sento que la meva vida es una merda. Simplement. Cada dia em sento mes sola, tot i que tinc amics tinc la sensacio de que no li importo a NINGU. La gent constantment em titlla de rara. La superdotacio tampoc m'ajuda, perque a causa d'aixo tothom em diu empollona i coses aixi. Vosaltres potser penseu que no passa res, pero que t'ho diguin des de fa 8 anys ja cansa.
La gent pensa que vaig tot el dia amb un llibre perque m'ENCANTA llegir, i es cert, pero en realitat es la meva manera d'aillarme del mon. A casa meva hi ha una batalla constant, els meus pares es barallen dia si i dia tambe (sense maltracte fisic, eh). El meu avi te cancer, la meva millor amiga anorexia i el meu cosi petit esta desaparegut. Fa pocs dies em van diagnosticar diabetis, una MERDA amb majuscules que m'impedeix fer moltes coses. Les notes a l'institut m'estan baixant en picat (tot i que soc superdotada), he perdut l'interes en tot. Aparento estar feliç i ric amb tothom. pero quan arribo a casa em deprimeixo i tinc ganes de plorar constantment. El noi del qual estic enamorada se'n anira a estudiar a Anglaterra i el meu pare viatja cada dos per tres.
Ho sento, se que a ningu li importa aixo i de veritat que no cal que ho llegiu, simplement necessitava desffogar-me perque sento que no tinc a ningu a qui explicar-li.

Moltes vegades creiem que no hi ha un costat positiu de res, i la rutina ens va estancant cada cop més. Però hem de mirar de ser positius, TOOOTES les coses tenen un costat positiu pel qual mirar-les, tu mateixa l'has de saber trobar.
Potser no te n'adones de tota la gent que t'estima, que segur k és molta! PEnsa que tots els que et diuen empollona no és més que enveja el que tenen.
Et responc això, pk jo vivia en una situació molt semblant a la teva. i n'he pogut sortir gràcies a l'entrada a batxillerat amb gent nova, i un nou començament. És per això que et dic que aixequis el cap, i miris la vida amb un somriure, perque la vida et torna el que li dones, i si li dones un somriure, t'en retornara molts més!

Bua, no se quedir-te me cadat.. uau.. Es tic flipan
No se que dir però lo únic que em surt, tira cap andevan amb o sense forçes, sempre y ya un motiu per esta a la vida, per somriure vale. Somriu!!! Explicalis a les teves amigas!!
MUAKSS!!
QUE TINGUIS SORT,

ami tambe amb passa, estic farta de fer riures falsus, soc la mes llesta de la clse, i a l'insti tinc pocs amics.
de petita em feien bulling i ciberbulling, i els meus pares mai san preocupat de purtarme al psicoleg.
jo tambe ploru casa dia a la nit, ii estic fartisima de tot.
ami tambe m agrada llegir, estic en el meu mon de yupi, i axis ningu em mulesta.

MULTISIMA SORT!!!!!!!!!!!!!!
-----------------------------------